Els miralls de la muntanya

   La reina de Siurana, la bella Abdelazia, no va anar mai amb piragua. Segur. Ni ella ni els centenars de pagesos que han viscut al peu de la serra de la Gritella. L’aigua del Siurana ha mogut històricament desenes de molins. És a dir, ha preparat la farina de milers i milers de pans menjats pels habitants que el sentien baixar i, de vegades, baixar embogit. Les restes dels molins encara guarden històries de bandolers i d’estraperlo. Però els moliners tampoc anaven en piragües.

   Aquesta és una terra eixuta per naturalesa. Mediterrània fins el moll de l’ós ( o de les pedres millor dit). Les aigües de l’embassament de Siurana – Construït el 1973 – són un contrasentit, un preciós contrasentit que remulla la llicorella cremada i esmicolada pel sol d’aquest país. És una fantàstica paradoxa per gaudir-la en piragua o caminant.

   El tomb a peu a l’embassament de Siurana pot iniciar-se bé des de la part est de la presa o des de l’oest, a la zona de l’embarcador (els accessos en vehicle són diferents). El sentit recomanat del tomb és el contrari a les agulles del rellotge.

   RUTA: A la banda oest de la pressa surt una pista que ressegueix l’embassament fins la seva cua. A prop d’arribar-hi, la pista fa uns retombs per baixar al nivell de l’aigua i travessar a gual a l’altra riba. En funció de com estigui de ple l’embassament cal mullar-se per creuar a l’altra banda (a l’estiu pot ser molt agradable). Si es vol evitar, abans que la pista giri per baixar, al recte surt un senderó que porta uns metres per sobre del final de l’embassament, on es sol poder creuar el riu Siurana saltant sobre les roques.

   Es puja el vessant i es troba el tram de la pista que porta al mesurador de cabal. Se segueix amunt. De seguida, un corriol a la dreta permet estalviar l’encreuament de la pista amb el tram que baixa a l’embassament. Es continua a la dreta, a munt. El camí de servei fa un tomb tancat i comença a planejar seguint, a mig aire, el contorn de l’embassament. A baix, normalment és ben visible la bassa del molí del Salvat.

   El camí puja per salvar l’orografia abrupta de l’entorn i ofereix unes magnífiques vistes sobre l’embassament, el Montsant i aquesta part del Priorat. S’arriba a un collet i s’inicia un descens per tornar a arribar al nivell de l’aigua i creuar una barrancada. Es continua travessant una agradable pineda i s’arriba a una punta de la pista on es troba l’antic camí de ferradura de Cornudella a Siurana. Cap problema per anar amunt, però en direcció a Cornudella, l’aigua de l’embassament sol cobrir l’antic camí i això obliga a fer una bona marrada seguint el perímetre de l’embassament.

   L’altra banda un cop salvada aquesta entrada, s’arriba davant una petita barrancada. El camí marxa en direcció contrària. Hi ha un corriol que permet accedir directe a la carretera del pantà, però la pujada pel talús és molt dreteruda i poc amable. És més recomanable continuar pel camí fins trobar els primers conreus. Es creuen per la vora i s’accedeix a la carretera que porta a la presa.