Refugis per a l’esperit

   “Per més gran que ara fos vostre dolor, / penseu que trepitgeu terra sagrada! / Sou al Montsant; de cada gra de pols, / de l’herba més petita i amagada, / en brolla a dolls aquesta pau del cor / que entra pels ulls i deixa assossegada / l’ànima més tèrbola del món / i la més afligida i amargada”.

   Aquests versos de Ventura Gassol, escrits al començament del segle XX, glossen el caràcter de Montsant com a espai espiritual, religiós i transcendent, que es tradueix en una tradició eremítica i monacal riquíssima. Segons sembla, aquesta tradició és anterior a la conquesta sarraïna i aquests la van respectar (alguns estudiosos afirmen que els musulmans la denominaven gäbal al-barka, és a dir, muntanya beneïda).

   Des d’abans de 1170 hi ha notícies d’anacoretes cristians vivint on avui es troba l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. La bellesa i solitud del lloc va portar a projectar la construcció d’un cenobi cistercenc, tot i que finalment es va abandonar la idea, probablement a causa de la manca d’aigua.   

   A l’ermita de Santa Magdalena, sota l’edifici renaixentista, encara avui en dia es pot visitar la cova on va viure el Fra Llorenç Julià. Aquest va ser un personatge molt estimat pels habitants d'Ulldemolins del segle XVI. La seva vida va transcórrer entre la contemplació, les oracions i el guariment de malalts amb l’ajut d’herbes medicinals. No hi ha dubte que aquesta muntanya convida a la serenitat, quelcom molt necessari també en els temps presents.

   RUTA:  Des d’Albarca (815 m) se surt en direcció cap al massís seguint sempre les marques blanques i vermelles del GR 171, que no es deixen fins a Santa Magdalena. Al cap de deu minuts s’arriba al pla dels Hostalets. Les runes de les antigues posades recorden que per aquí hi passava el camí ral que unia Reus i Fraga.    

   L’itinerari segueix recte, pujant per un tram molt erosionat i maltractat del vell camí de ferradura que puja dalt de Montsant pel grau Gran. La pista construïda els anys setanta va fer-ne desaparèixer la major part del recorregut i va desfigurar completament el bonic pas entre les roques que donava accés al pla del Grau.

   Des d’aquest punt, es planeja seguint les marques que es decanten a la dreta, cap el cingle, per anar a trobar l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, que és molt a prop. Darrere l’ermita surt el sender de recingle que travessa uns trams absolutament meravellosos del Montsant ombrívol. Crestejant i flanquejant s’arriba al Pi de la Carabasseta (1030 m).

   Aquí s’ha d’agafar la derivació del GR que, a la dreta, baixa fins a Sta. Magdalena. El camí fins a Albarca no està assenyalat però resulta evident donat que segueix la falda de la muntanya fins al pla dels Hostalets, a tocar d’Albarca.