Masies entre el vertigen i el silenci

   “Oh Jahvé, què he fet!” Siurana cremava per totes bandes mentre les tropes de Bertran de Castellet es dedicaven a un saqueig desenfrenat, forçant les dones i degollant les criatures i els vells. El acabalat jueu, que fins aleshores viva sota la protecció de la inexpugnable fortalesa de Siurana, havia facilitat l’entrada de les tropes cristianes per túnels secrets, a canvi que respectessin vides i propietats. Però la cosa no havia acabat així. Arrencant-se els cabells, embogit per la visió que tenia al davant, proferí, en nom de Déu, una maledicció que caigués sobre els cristians que havien de viure a Siurana i tota la seva descendència.

   Aquesta és una de les llegendes que expliquen la caiguda de l’últim bastió sarraí en terres catalanes. N’hi ha que irónicament certifiquen la seva veracitat a jutjar per les dificultats i les misèries que han hagut de suportar els habitants d’aquest llogaraet. Si més no, el cert és que Siurana no ha tornat a tenir mai la importància que va adquirir sota el periode musulmà. De fet, va estar a punt de quedar abandonada durant el segle passat i hauria seguit el trist destí de la Mussara de no ser per fèrries voluntats, com la de qui va ser-ne alcalde Genar Martorell. Avui dia, el seu futur sembla esperançador, però no ha passat el mateix amb la multitud de masies poblaven el seu entorn; si s’exceptua el mas de la Barba o la Bàrbara, que encara es manté prou bé i que així hauria de continuarper molt anys.  

   L’itinerari proposat permet precisament enllaçar un bon nombre d’antigues explotacions agràries al voltant del barranc de la Gritella. Es tracta d’un dels racons més amagats i espectaculars d’aquesta serralada, per on hi baixa el que es coneix com el “riuet de Prades”, encaixat entre severes muralles de pedra i amagat sota una sorprenent i ufana vegetació.

   RUTA:  L’itinerari no surt exactament de Siurana, sinó al costat del corral de l’Isidre, situat a la cruïlla entre la carretera que puja de Cornudella i la pista de terra que porta fins a Prades. S’ha d’agafar aquest camí fins a trobar la primera cruïlla i llavors continuar a la dreta cap al mas de la Barba. Al costat de bellíssimes alzines, un sender permet baixar darrere la masia fins a trobar una pista que passa molt a prop del penya-segat. Val la pena treure el cap amb molt de compte.

   Es continua la pista cap al nord. En arribar a una bifurcació, s’agafa la pista de la dreta, en direcció al mas d’en Gravat, enrunat. La pista es converteix en un sender, no sempre gaire clar, però sense possibilitat de perdre’s ja que al final es desemboca de nou a la pista que porta fins al mas de l’Extremenyo. Poc abans d’arribar a la masia es troba el camí pel qual es baixa al barranc de la Gritella.

   Es creua el rierol i es puja per una malmesa pista fins a trobar, a mà esquerra, un sender marcat amb senyals blaves i algunes rodones vermelles. Es creua una primera explanada i a la segona, s’agafa una pista poc transitada que, fent un ample tomb, planeja en direcció sud-est. Es passa a costat d’un petit corral i es desemboca en un camí més trillat, poc abans de les ruïnes del mas d’en Viles.

   Es continua baixant per agafar, abans d’arribar al mas d’en Porrera, un sender indicat a la dreta que condueix al grau del Gris i, de nou, al fons de l’espectacular i exuberant barranc de la Gritella. Sota un túnel de vegetació s’arriba a les immediacions del molí de l’Esquirola. No s’ha de baixar fins al riu. El camí continua planejant per enfilar-se més enllà i superar el magnífic grau del Corral Nou. Després d’això se surt a una pista porta directament al corral de l’Isidret.