Entre cims, ermites i cotons

   El Montsant no és la muntanya més alta de les comarques tarragonines, tampoc no és la més extensa. Tanmateix, la força de la seva presència és inqüestionable. Probablement hi té a veure la seva orografia, un massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics.

   Tots els pobles es troben a l’exterior, als seus peus. L’interior és el regne de la muntanya. A hores d’ara, en un país petit que es transforma a gran velocitat, el Montsant ha esdevingut una mena d’oasi. Bona part dels seus valors són precisament culturals, vinculats al fet de constituir un territori pràcticament buit d’elements artificials.

   Muntanya d’eremites, el Montsant esdevé novament un espai especialment adient per a la introspecció, per a l’aventura del pensament, per a l’emoció de la naturalesa desfermada i per a la plàcida pau dels íntims racons on recollir l’esperit. La present proposta és una invitació a gaudir de les seves vistes i dels seus silencis.

   RUTA: Des d’Albarca es surt en direcció a les ruïnes dels Hostalets, dos hostals per a viatgers de quan el camí ral entre Reus i Lleida passava per aquí. L’itinerari del GR 171 puja pel vell camí de ferradura del grau Gran. Més endavant se surt a la pista que es va superposar al seu traçat. En arribar al pla del Grau s’abandonen la pista i les senyals del GR per continuar pel sender que s’endinsa en un petit bosc d’alzines.

   El camí transcorre sempre proper a l’aresta fins arribar al cim de la roca Corbatera. Des d’aquest cim, sovint la vista pot passar de contemplar la resplendor del sol sobre les aigües del Mediterrani als cims nevats del Pirineu. Tal com diu la cançó, aquest país és molt petit.

   Es continua per la serra Major, pel sender que segueix el seu cordó principal, fins arribar al monument del Crist de la Sang. A la dreta s’obre el barranc de la Bruixa. Es baixa seguint el seu curs fins a trobar una bifurcació de camins a prop de la roca de Cap de Gos.

   Se segueix pel de la dreta per passar a costat de la cova de l’Abelló, on encara hi són visibles les restes de murs que servien de corral. Més endavant s’arriba a la de Serret, una veritable meravella. La barraca de pedres i fang es manté alçada i la font brolla generosament. El camí segueix el contorn de la muntanya, sense perdre altura, per entrar al barranc següent, el de les Pletes. Certificant el topònim, a l’altra banda del barranc s’alça la closa de les cabres del pastor d’Albarca.

   La senda desemboca en una pista i se segueix fins arribar al llit del barranc. La font del Manyano està uns metres més amunt, seguint el camí a la dreta del contenidor d’aigua. De la mateixa font en surt el sender que porta a l’estret i singular pas del Gat. Després, el senderó puja fins a trobar la serra Major i des d’allí es retorna al pla del Grau.

   Seguint les marques del GR aviat s’arriba a l’ermita de la Mare de Déu. El grau de la Mare de Déu comença al costat de l’ermita, baixant pel talús, i acaba per desembocar a la pista que uneix Santa Magdalena d’Ulldemolins amb Albarca. Una curta pujada per l’acolorit pla del Teix permet retornar als Hostalets i Albarca.