Paradís de l’escalada

 

Contràriament al que va passar en altres llocs, el origen no va ser conseqüència de “l’evolució” d’una zona d’escalada tradicional, sinó que des de l’inici va ser un lloc “freaky” per definició. Segurament, aquesta va ser la primera escola esportiva de la península ideada així. Aquí es van gestar conceptes sense els quals actualment no entenem un lloc modern d’escalada esportiva.

 

Es va començar a equipar sistemàticament amb ancoratges d’última generació, en detriment del burí. Es va relegar la clàssica “reunió” de les vies tradicionals per el “tope rope”; on la lògica de la línia s’acaba i l’escalador torna a terra. També es va introduir el concepte de “sector”, per facilitar la localització de les vies.

 

Aquestes van ser algunes de les eines que un grup de fanàtics de l’època van fer servir per inaugurar el que avui és un dels millors llocs d’escalada del món.

Sense la feina que va engegar tot aquell col•lectiu  tan heterogeni, és evident que avui no gaudiríem així de Siurana.

 

Tots els que van arribar-hi desprès no van fer més que seguir l’evolució lògica de la pauta marcada per aquells visionaris i la de l’entorn disponible. La resta de la història, ben mirat, tan sols es una llista de noms i números constantment a l’alça.